Treure la bèstia

“Escriure, ràdio o televisió?”, pregunta una senyora del públic a Albert Om a la terrassa de l’hotel Sant Roc de Calella de Palafrugell, en la presentació del seu llibre El dia que vaig marxar. El periodista de Taradell i d’Islàndia, que va materialitzar aquells canvis que necessites als cinquanta amb una estada llarga a Aix-en-Provence pour le plaisir d’aprendre francès, adopta un rictus seriós i diu: “Escriure em porta molt de temps, li tinc molt de respecte.” I amb temps, aprenem a escriure?, em plantejo.

Stephen King explica a Escriure. Memòries d’un ofici que els escriptors no es fan, perquè ja surten equipats de fàbrica, però que no és un equipament extraordinari: “Crec que hi ha moltíssima gent amb talent com a escriptors i com a narradors, i que aquests talents es poden potenciar i afinar.” Vindria a ser el que l’escriptor Vicenç Pagès Jordà, que fa classes d’escriptura creativa des de fa una pila d’anys, en diu “donar recursos” quan es refereix a l’objectiu essencial de l’Aula d’Escriptura que des del 2013 dirigeix al centre cultural La Mercè de Girona. Entenc així que amb temps i recursos es pot començar a escriure. Després hi ha la bèstia.

“Escriure és un exorcisme”, asseria Pagès fa un parell de dies en aquestes pàgines, en sintonia amb Quimi Portet quan canta “Tinc una bèstia a dintre meu […] m’escriu les lletres i els acords”. Ja l’anota com a consell literari –coneix-te a tu mateix– en el pròleg del llibre Viure escrivint, d’Annie Dillard. Em fascina aquesta metàfora de treure la bèstia, per escriure i per a tot.

Per això mateix també m’entusiasma la gossa de Rigoberta Bandini, per dissipar les pors, per passejar sense corretja i bordar sense morrió. Potser per això em vaig apuntar a l’Aula d’Escriptura de Girona, una escola per aprendre tècniques d’expressió escrita i anàlisi de textos literaris. S’hi fomenta molt la necessitat imperiosa de llegir per poder escriure i, en aquest àmbit, les sessions conduïdes per Mita Casacuberta són providencials, un torrent de passió literària encomanadissa. A l’Aula hi ha també altres entranyables despertadors de bèsties i bèsties en si mateixes com els escriptors Mar Bosch, Mercè Cuartiella, Adrià Pujol, Eva Vàzquez o Víctor Garcia Tur. Si sentiu el batec d’aquest lladruc interior, dilluns obren les inscripcions.