L’ensopegada de Pedro Sánchez a Ceuta
El ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska s’està convertint en un petit forat negre enmig de la campanya d’imatge que fa dies intenta promoure la figura de Pedro Sánchez com a líder internacional. A banda de l’ordre judicial –pendent de recurs– que li ordena fer marxa enrere en la destitució del coronel Pérez de los Cobos i de l’última condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans –la setena, al gener– per no haver investigat tortures mentre exercia de jutge a l’Audiencia Nacional, ara arriba una nova rebregada judicial amb la suspensió de les deportacions al Marroc dels 800 menors no acompanyats que van creuar la frontera de Ceuta al març en ple conflicte diplomàtic entre Espanya i el seu veí africà. Més enllà del descrèdit acumulat de la figura del ministre, destaca la invisibilitat, fins ahir, del president Sánchez en una actuació tan polèmica, d’esquena al seu soci de govern (Podem), a les ONG que treballen sobre el terreny i amb la complicitat del PP. L’esmena a la totalitat del jutjat de Ceuta, reprovant al govern espanyol que les deportacions no s’ajusten a la llei, no compleixen els tràmits que exigeix la legislació i vulneren els drets dels infants, mereix sens dubte algunes explicacions.
Les implicacions polítiques són clares, perquè, si bé no sorprèn que el rei marroquí no tingui escrúpols a l’hora d’utilitzar els menors en el seu conflicte amb Espanya i el Sàhara al rerefons, no és acceptable que el govern progressista de l’Estat espanyol actuï amb la mateixa consideració, ignorant l’opinió dels menors, la seva situació d’origen, els seus drets i la llei, sota la disfressa d’un “retorn assistit”, en paraules del mateix ministre. El principal bé a protegir no pot ser la relació diplomàtica entre els països, ni la llei en si, sinó el benestar dels menors afectats, i això només es pot garantir estudiant per separat la situació de cada un d’ells, completar la informació requerida pels seus expedients i, llavors sí, decidir protegint els seus drets.