La col·lecció de fracassos de Llarena

El magistrat Pablo Llarena compta per fracassos els resultats de les euroordres que ha emès per fer detenir i portar a l’Estat espanyol els independentistes catalans a l’exili. Ara sí, ara no, l’instructor de la causa per l’1 d’octubre ha anat activant i desactivant les euroordres a conveniència contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, sempre amb el mateix resultat. En més de tres anys no només no ha aconseguit l’extradició de cap dels exiliats, sinó que, a més, s’ha endut plantofades sonores en la seva erràtica croada contra els exiliats. Són revessos que no solament han anat minant la seva credibilitat i prestigi, si mai n’ha tingut, davant els seus col·legues europeus, sinó que mostren la feblesa de les altes instàncies de la judicatura espanyola quan ha de confrontar les seves dedicions amb la justícia europea o amb els organismes internacionals que vetllen pel respecte als drets polítics.

Per molt previsible que fos la decisió que va prendre dijous el Tribunal del Sheriff d’Edimburg arxivant la causa d’extradició de l’exconsellera d’Educació i ara eurodiputada Clara Ponsatí, no deixa de ser un nou fracàs en la col·lecció de Llarena. La justícia escocesa ha donat carbassa al magistrat espanyol, com ja ho han fet en instàncies diferents, i en reiterades ocasions, la belga i l’alemanya. Escòcia ha descartat l’extradició de Ponsatí després que canviés de domicili a Brussel·les quan va ser escollida eurodiputada fa un any i mig, i és a Bèlgica, ara, on es concentra la batalla jurídica dels exiliats perseguits per Llarena. Ara no pot dictar cap nova euroordre contra Ponsatí fins que el TJUE no respongui a la qüestió prejudicial que ell mateix va presentar, després de la sentència d’un jutjat belga rebutjant l’extradició de l’ex-conseller Lluís Puig. Aquesta resolució i la que va dictar el tribunal de Slesvig-Holstein després de la detenció de Puigdemont poden ser la base d’un nou fracàs, potser el més sonat, en la col·lecció de Llarena.