No són batalletes del passat

“Em sona però no hi caic; no significa res; nosaltres no ens posem en aquestes coses; per als més grans pot tenir alguna importància, als joves ens és ben bé igual; qui eren els bons i qui eren els dolents?” Persones que opinen sobre el retorn del fundador de la Legión Millán Astray als carrers de Madrid en substitució de la mestra republicana Justa Freire, per mandat de la justícia. D’altres s’han mullat d’una forma més contundent, tant a favor com en contra, però el que ara ens crida l’atenció és justament l’apatia deliberada, la ignorància pertinaç, la reminiscència de pors no tan antigues, d’una part de la població amatent a banalitzar i oblidar el cop d’estat, la guerra i la duríssima repressió de la pau franquista. I ens preguntem: d’això es tracta? És el que pretenen els qui continuen atacant la democràcia bo i aprofitant-se’n? Segons el parer del tribunal, Millán Astray, res a veure amb la dictadura, l’angelet!; els germans García-Noblejas no han de ser trets del nomenclàtor pel sol fet de ser feixistes; tampoc el torero El Algabeño tot i la seva participació en les operacions de neteja de Queipo de Llano; i el creuer Baleares, que bombardejava civils, encara menys: en ser poc conegut no se li pot adjudicar eficiència a l’hora d’exaltar el règim. Arguments que no enganyen, com no enganya qui prefereix –el 2021!– la mort de la intel·ligència a l’educació avançada, i això sí que significa molt. Diu una lectora que la dreta no va fer una guerra de classe per penedir-se’n i que s’han acabat els temps de fingir debilitat. Tota la raó, no ens pensem que són batalletes del passat.