Bon any nou!

Sí, sí. Ho han llegit bé. No s’estranyin. Avui, si res no hagués canviat, entraríem a l’any 7530. Això sí, segons el calendari romà d’Orient. Aquest derivava del calendari julià, utilitzat en l’imperi romà i instaurat per Juli Cèsar. Només es diferenciava per la data de començament de l’any i la numeració dels anys. L’any començava el dia 1 de setembre i acabava el 31 d’agost.

De posar número als anys des de la creació del món se’n va encarregar Panodor d’Alexandria. Era un erudit romà d’Orient que va calcular l’inici del cosmos a partir de possibles interpretacions de la cronologia bíblica segons les quals s’havia produït l’1 de setembre del 5509 abans de Crist.

Després de la innovació del calendari gregorià que utilitzem en els països catòlics des del 1582, el calendari romà d’Orient, igual que el julià, té un desfasament de dates de tretze dies. És a dir, l’1 de setembre del romà d’Orient correspon al 14 de setembre del gregorià.

És curiós que l’única activitat que comença un any nou, segons l’antic calendari, és el curs escolar. Un any sí i l’altre també, l’escola arrenca passada la diada de l’Onze de Setembre. Sigui el 12, el 13 o el 14, depèn de quan caigui el dilluns. I amb l’escola, moltes altres activitats també arrenquen al setembre. I no em refereixo només a les extraescolars, no. Parlo de les temporades de ràdio i de televisió, de les literàries, dels anys empresarials i, fins no fa gaire, de les lligues de futbol i de bàsquet, que han anat adaptant els seus calendaris per altres interessos. Malgrat que les civilitzacions han volgut canviar la manera de comptabilitzar els anys, la tradició que ha marcat el pas de l’evolució humana continua molt present en les nostres vides. I em passa que tinc molta més sensació de Cap d’Any, d’arrencar un nou cicle, un nou temps, ara al setembre que no pas al gener encara que aquest estigui assenyalat com el primer mes de l’any. Tal com els deia: bon any nou!