Mà de mentida i mà de veritat

El dia 22 d’agost a través d’una piulada dels bombers ens assabentàvem que al riu Ter, sota el pont de la Barca de Girona, hi havia una mà ensangonada dins d’una bossa d’aquelles de guardar congelats. El cas, que ni tan sols va fer mobilitzar els Mossos, va quedar en res quan es va comprovar que la mà era de mentida, d’un maniquí. Jo confesso que encara em mou la curiositat de saber què hi ha darrere d’aquesta mà i qui i per què la va tirar al riu. Oblidat el cas de la mà de mentida, quatre dies després, el 26 d’agost, la Guàrdia Urbana de Tarragona atura un cotxe que circulava en sentit contrari i escorcolla el vehicle. I què troben dins del maleter? Doncs una mà. I aquesta no era pas de cap maniquí. Era d’un home. La resta del cos, el van trobar els Mossos el dissabte 28 dins del canal dret del riu Ebre a Sant Jaume d’Enveja, a gairebé cent quilòmetres d’on hi havia la mà. Com s’explica? Doncs que els autors de la mort de l’infortunat van decidir fer desaparèixer el cos lluny de l’escena del crim i van baixar cap al Montsià. Però... es van oblidar de llençar una peça del cadàver. De la mateixa manera que costa d’imaginar una trama per explicar el cas de la mà de mentida, seria difícil inventar un cas com el de la mà de veritat. Qui necessita fer ficció amb una realitat tan inversemblant?