El retorn

Lentament començarà el curs polític després d’un estiu en poca concreció sobre les relacions hispano-catalana. S’ha visualitat que dins de l’Independentisme i dins de l’unionisme hi ha moltes maneres d’interpretar com ha d’esser l’anunciada taula de diàleg. Masses interpretacions i garbuix a pocs dies que els principals actors s’asseguin a taula.

El resultat final de la taula de diàleg es veu lluny i s’intueix que tot plegat serà llarg malgrat la bona voluntat del President Aragonés d’anar per feina com més aviat millor. Aquests primers dies de Setembre haurien de servir per aclarir entre ERC i JXC els objectius de la taula i evitar trencadisses abans de començar. Es possible que tot plegat es tracti d’una comèdia com la majoria de seqüències polítiques. Fora bo que la comèdia tingués un principi i un final més ó menys comprensible per una gran majoria de ciutadans que sense esperar gaire res. Esperen, no esser enganyats i que els actors de la taula d’un costat i de l’altra hi vagin amb els deures fets i els compromisos clars.

La taula hispano- catalana es prioritària per la política espanyola tot i que no es la principal. La Reforma Laboral, el futur de les Pensions, els fons europeus són temes que tenen data de caducitat i la política no s’hi pot encantar. Ara s’hi afegit la crisi a Kabul. El gran dubte i la preocupació es com serà gestionat un problema que ens afecta a tots. Es incomprensible que el President del Govern, Sánchez i el de l’oposició, Casado, hagin estat incapaços de posar-se d’acord per fer front comú davant de problema que va més enllà d’haver repatriat amb una certa urgència els ciutadans espanyols i que es vagi buscant asil per la població més sensible de l’Afganistan.

Curs polític intens que començarà oficialment amb una diada de l’11 de Setembre que serà “diferent”. Clar que hauria d’esser diferent. El Món, també es diferent.