Benvolguda, apreciable

Per més voltes que hi dona no ho entén i la veritat és que a mi també se m’escapa una explicació racional. Tinc una amiga que treballa de professora en un centre de titularitat pública i que fa poc va rebre un correu electrònic del Departament d’Educació en què se li adreçaven amb el vocatiu “apreciable”. Va quedar estupefacta. Fins ara, els escrits que havia rebut per correu electrònic, i em consta que són uns quants, anaven encapçalats per un benvolguda. El problema que troba a l’apreciable és que expressa que potencialment serà apreciada però que ara mateix no ho és. I aleshores, apareixen els interrogants, que comparteixo i humilment exposo. Es pregunta, per exemple, per què ara no és mereixedora de l’adjectiu apreciada. Què ha de fer per ser-ne considerada. No ho és ara perquè encara no ha començat el curs i ho serà quan acabi? Després d’un debat apassionat sobre la qüestió, que trobem que no és menor, vam arribar a la conclusió que Educació –no sabem si és extensiu a altres departaments de la Generalitat–, en un intent forçat d’usar un llenguatge inclusiu, ha buscat una fórmula que inclogui el gènere masculí i femení en una sola expressió: apreciable. Soc partidària que si alguna cosa funciona, com crec que ho ha fet durant anys el benvolgut o benvolguda, millor no tocar-la.