opinió
Millor campanes que sirenes
Potser caldria fer lleis més dures per a aquells que s’atreveixen a calar foc
Aquest estiu em sorprenia amb la notícia del silenci nocturn de les campanes de l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles. El rector va prendre la decisió de silenciar-les durant la nit després que el propietari d’uns pisos turístics que hi ha just davant l’església li transmetés (en té tot el dret) les queixes dels seus clients. Els veïns de Banyoles varen reaccionar ràpidament; entre altres accions, com la recollida de signatures, varen fer seva la dita “A qui no vol brou, tassa plena” i es varen manifestar pacíficament (i de nit) a ritme de cassola per demanar que es restaurés el repic de campanes tothora.
No és la primera vegada que a comarques gironines ens trobem davant d’aquestes circumstàncies; existeixen antecedents com a la mateixa ciutat de Girona i pel mateix motiu! El bisbe de Girona destacava la importància d’evitar que “el conflicte” arribés als jutjats; resulta que les vegades que s’ha arribat als tribunals els jutges han decidit a favor del silenci de les campanes. De veritat? Cal fer callar les campanes per la queixa d’algú que ha reservat voluntàriament una habitació en un establiment turístic a prop d’una església? Si tant els molesta aquest so també poden anar a fer turisme rural al camp; calla, no, que allà els molestaran les vaques o altres animals. Bé, doncs que vagin arran de mar; no, mala idea, que potser el so d’algun vaixell de pescadors sortint a trenc d’alba tampoc els deixarà dormir! No fotem!
Un d’aquells dies vaig anar a Banyoles per retrobar-me amb la Mercè, una amiga amb qui a cops de cafè arreglem el món. Just quan comentàvem el tema de les campanes va començar a sonar el so d’una sirena, no com la dels cotxes de policia o bombers, no, un so que feia com d’avís d’alarma; a mi em va esgarrifar una mica, la veritat, i la Mercè es va afanyar a explicar-me que, quan hi ha incendis a prop, els mitjans aeris agafen aigua de l’estany, i aquest so avisa esportistes i banyistes, per tal que surtin de l’aigua. “Millor campanes que sirenes”, li vaig dir. “I tant!”, va respondre.
Les campanades de nit de Santa Maria dels Turers es varen restablir uns dies més tard. Potser caldria fer lleis més dures per a aquells que s’atreveixen a calar foc i alhora afanyar-nos a declarar el repic de campanes bé cultural d’interès local.
