La fe de Junqueras

Deia l’àvia Neus que les muntanyes no es troben, però els homes sí, i és un dels principis i valors bàsics en què sempre he cregut i que he pogut constatar de manera empírica manta vegades. Dijous se’m va remoure la convicció al sentir Oriol Junqueras, reunit a Ginebra amb la cúpula (Aragonès, Rovira, Vilalta, Vilagrà i Torrent) per preparar el curs polític. Sentir les professions de fe d’Oriol Junqueras em suscita dubtes raonables perquè una fe com la seva mou muntanyes segur, les treu de passeig i fot enlaire la sentència de l’àvia Neus. La fe de l’Oriol és de pedra picada. El líder d’ERC intueix gestos de la comunitat internacional si actuem amb convenciment i franquesa en la defensa de la negociació. “Constatem, intuïm i preveiem”, va dir exactament, sense cap més dada ni fet concret. I per aquests gestos que intueix res ha de ser prou gripau per als catalans. Empassem amb fe. Semblava que en Pere es posaria tossut que hi havia de venir en Pedro. Però no. Oriol Junqueras intueix gestos. Imprescindibles gestos que necessitem de la comunitat internacional perquè assolim els nostres objectius. Que no hi ve Sánchez? Que no hi vingui! Per Junqueras, al contrari del que havien dit fins ara els seus, no importa qui hi anirà. Sánchez, Pedro? El mateix Junqueras? Miquel Iceta? No importen les persones. En fem prou amb convenciment i franquesa en la defensa de la negociació. Doncs convenciment, minyons!