La rebel·lió de les nacions

Espanya és un estat. Conduït des del segle XVI pels espanyols (castellans), nom que rebutgen, perquè els recorda el seu passat bàrbar, miserable i usurpador. Amb el talibanisme de Roma, varen sotmetre les nacions de la pell de brau. Portugal, aprofitant la guerra dels Segadors, va aconseguir recuperar la seva llibertat.

Jaume Vicens i Vives comenta: “Les grans possessions estaven configurades, al segle XIII, a Còrdova i Sevilla. Constituït per heretatge, per matrimonis i per les usurpacions de la noblesa sobre patrimoni real i d’ordes militars. Comparant el mapa senyorial d’Espanya al segle XV i el del latifundisme actual, es veurà que les possessions dels terr atinents del segle XV concorden amb les dels seus successors del segle XX.”

Josep Maria Gay de Liébana rebla: “Espanya és un país de xoriços. La corrupció és un dels mals endèmics de l’economia espanyola. L’oligarquia financera passa de pares a fills, concentrant el poder en poques mans, i bellugant els ninots cap a La Moncloa. Som un poble que calla, sense sentit de la revolució, i hem de dir prou.”