El termòmetre de l’11-S català

L’11 de Setembre d’aquest any és una bona oportunitat per mesurar la mobilització de l’independentisme al carrer. La manifestació de l’11-S marca el tret de sortida d’un curs polític que incomprensiblement i oficialment encara no ha començat. L’11-S d’aquest any tindrà l’horitzó curt amb la perspectiva de l’anomenada taula de diàleg de la setmana vinent. Tot fa preveure que la taula serà solemne i protocol·lària amb petits resultats a curt termini i sobretot amb resultats –probablement econòmics– que s’haurien pogut aconseguir sense tant d’anunci d’un diàleg que ara per ara neix descafeïnat. Dins l’independentisme, el futur diàleg en format de taula no ha aconseguit fer-se creïble malgrat que hi hagi el Parlament més independentista de la història política catalana. A nivell espanyol, es creu que hi haurà acords. El govern espanyol farà valdre per a la reconciliació haver facilitat els indults en contra fins i tot dels barons del PSOE. L’estratègia del govern espanyol es basa en petits avenços de mínims sense incloure ni l’autodeterminació ni l’amnistia.

Caldrà estar molt atents aquesta setmana a les provocacions d’uns i altres abans de la taula de després de l’11-S. Per la part espanyola, una d’elles pot provenir dels moviments sobre les sancions del Tribunal de Comptes al procés, avui pendents de l’Advocacia de l’Estat. Per la part catalana el Parlament també pot provocar amb la medalla d’honor que lliurarà aquest divendres a tots els represaliats de l’1 d’Octubre i del procés sobiranista. Honor que no serà recollit per cap persona concreta i serà lliurat al Museu d’Història de Catalunya. En el sentit de la repressió, l’actual govern espanyol considera que ha fet tot el que podia amb la concessió dels indults.

El curs polític oficialment està a punt de començar.