Sola, sola, sola

La caiguda de Cs a les enquestes continua i ja se n’han publicat que diuen que trauran un sol diputat a tot Espanya, o sigui que Arrimadas es quedarà sola al Congrés si és que encapçala la llista i no plega la nit electoral. La hipòtesi genera un agradable formigueig a la boca de l’estómac primer, a la planta dels peus després, rere l’orella de manera immediata, a l’engonal en qüestió de segons i de manera successiva i compartida a pràcticament tots els plecs i raconets del cos on som capaços de sentir agradables formigueigs. I també genera un dubte existencial. A saber. Prefereixo que en treguin un i disfrutar com un verro al fang amb la visió d’Arrimadas sola, sola, sola? O prefereixo que s’acabi l’experiment i que no en treguin cap, i desapareguin del mapa? Seria un gran referèndum, no trobeu? Trobo argumentari per a les dues opcions i diferents formulacions de la pregunta: “On troba més justícia poètica, que es quedi Arrimadas sola, sola, sola o que no surti ni ella? “A efectes d’assaborir l’estricta venjança que el final de Cs necessita, vol que quedi sola o que se’n vagin tots a pastar fang?” Disculpeu la visceralitat i la lleugeresa que us sobri en aquest Voraviu, però imagineu, com diria l’àvia Neus, què faríem nosaltres sense la banalitat de moments com aquest ni la transcendentalitat dels moments que ens asseiem a la comuna. Però no patiu, aquest petit relax no impedirà repassar “la ximpleria” de la Colau.