I si la taula és una bilateral?

A una setmana de la famosa reunió de la taula de diàleg entre el govern català i l’espanyol (ara sí, ara sí, que ve, que ve), no sabem ni el dia ni l’hora que es reunirà, ni qui en formarà part, ni tan sols si hi seran els dos presidents o si Pedro Sánchez deixarà Pere Aragonès –i la resta de membres de la taula, és clar– amb un pam de nas. No em diguin que la cosa no promet. Jo dono per fet que Pedro Sánchez hi serà i que simplement no ho diu per no donar munició abans d’hora als Casados i Arrimadas de torn, que francament són molt carregosos. Si Sánchez, el del reencuentro, no hi va, a banda d’una falta de respecte, a mi em sembla que n’hi ha per aixecar-se i marxar. No em sembla, però, com es podria entendre de les declaracions de la classe política catalana aquests darrers dies, que aquesta sigui la gran qüestió. La qüestió, i mira que és fàcil, és saber de què s’hi parlarà. Si Sánchez i els seus ministres ja fa dies que deixen anar que del dret a decidir i de la llei d’amnistia no en volen sentir a parlar, la pregunta és: i llavors què? Parlaran d’Adif, de millores del sistema de finançament, de la cooperació entre institucions i ves a saber si del canvi climàtic? A mi em semblava que per parlar d’aquestes qüestions el febrer del 2020 –durant la primera i única trobada entre els dos governs que s’ha fet fins ara– ja havien quedat que hi hauria una comissió bilateral, que es reuniria en paral·lel a la taula de diàleg perquè aquesta havia d’entrar al moll de l’os. Deia ahir Jaume Asens en una entrevista a can Cuní que té “una confiança i esperança relatives” en la taula de diàleg. Si això ho deia ell, que està d’acord amb la Colau que del referèndum no se n’ha ni de parlar, imaginin-se quina és la meva, de confiança. Però vinga, tots cap allà. No sabem ni qui ni quan, ni l’ordre del dia –que deu ser el més important–, però tots cap allà. Amb il·lusió, que dèiem temps enrere. Toca. La pregunta que em faig, però, sempre és la mateixa. I si resulta que la taula de diàleg és una simple reunió bilateral? I si no es pot parlar de tot? Què faran, un cop feta la foto?