Raça humana
“Avui són ells, demà seré jo”
“Avui són ells, demà seré jo”, comenta Miquel Güell sobre l’article publicat ahir que feia referència a l’escalada d’agressions homòfobes en els últims mesos. Tornarem a aquesta encertada reflexió, però ara seguim el fil de la primera víctima del feixisme, que és la veritat, i veiem fins a quin punt es comença –impressionant valentia!– per atacar a cops de fal·làcia els col·lectius més vulnerables, com és el de les persones migrades. No té cap importància que els fets no hagin estat provats ni tampoc que hagin estat desmentits, ja deia Goebbels que una mentida repetida mil vegades es converteix en realitat, i no hi ha dubte que la transmissió per les xarxes multiplica les limitades expectatives del propagandista nazi. Ceuta, 24 de juliol: un menor és apallissat per un grup de cinc joves que la policia identifica com a residents a la ciutat i de nacionalitat espanyola, però diferents mitjans insisteixen en grans titulars –no han rectificat ni rectificaran– que el delicte el va cometre una “banda d’immigrants il·legals”. Madrid, 4 de setembre, estació de Lavapiés: batussa entre viatgers espanyols sense armes, ni ferits, ni detinguts. Fan córrer per Twitter: “Un immigrant intenta matar gent al metro amb un matxet.” Trending topic i no cal apuntar els missatges de resposta, cada un més encès que l’anterior. Mentides per sembrar la por, després l’odi i al final una violència que mai no apaga la pròpia set: avui són ells, demà seré jo. Martin Niemöller advertia contra la indiferència: “Primer van venir a buscar els socialistes; després, els sindicalistes; després, els jueus, i després, a mi...”