Amics

De jove, vaig seguir al meu poble un festeig que va durar anys i panys… i que mai no es va arribar a concretar en casament. Durant dècades, un dels homes més amables i cultes que coneixíem passava els diumenges en companyia de l’amic que festejava amb la seva germana. Tots tres dinaven, puntualment i civilitzadament, un cop a la setmana, i el curiós triangle dominical era percebut com una tradició, un monument a la inconcreció que resistia el pas del temps, una estampa de figures estàtiques aclaparades pel mantell de repressió sexual que va presidir tantes vides durant el franquisme. Amb els anys, vaig veure que aquestes coses passaven també en indrets tan aparentment “alliberats” com Londres. Un dels casos més subtils era el d’E.M. Forster, l’autor de novel·les tan populars com Una habitació amb vistes o Passatge a l’Índia. Forster només va sortir de l’armari pòstumament amb la publicació de Maurice, una novel·la sobre l’homosexualitat, però durant quaranta anys va mantenir una estreta relació amb un policia, Robert Buckingham, en un triangle d’amistat del qual formava part May, la dona del policia. Forster va ser padrí del fill que van tenir. I la May va cuidar el solter Forster fins a la seva mort el 1970. Tot i les tensions inevitables, l’estructura triangular va permetre al refinat Forster trencar barreres de classe amb el seu policia i viure una homosexualitat clandestina a l’empara d’una esposa comprensiva. Com ja vam intuir de petits al meu poble, en aquestes situacions la possibilitat de “conviure” amb l’Amic Ideal passava per la presència d’una xicota o d’una esposa. Els anglesos en solien dir el problema de la necessària “interferència” de la dona. Tot plegat no deixa de tenir un punt de trist patetisme, però és evident que Forster ho va saber portar amb el tarannà propi dels seus personatges que, de tot allò, n’haurien dit “un embolic meravellós”.