A la tres
Sense presses
Ho deia ahir Jordi Turull en una entrevista a TV3 tot fent referència a la taula de diàleg: “Diuen que sense presses, però la repressió aquí va amb molta pressa.” La prova més clara deu ser que el mateix dia de la reunió de la taula de diàleg a Palau (per cert, què vol dir que a partir d’ara les reunions seran “discretes”?, volen dir secretes?), el mateix dia que es reunien, deia, uns quants membres de l’anterior mesa del Parlament van anar a declarar al TSJC acusats d’un presumpte delicte de desobediència. Sense presses, doncs. Sense presses ja van ser condemnats no només la presidenta Forcadell sinó, ara fa un any, els també exmembres de la mesa Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramon Barrufet. Jo ja ho entenc, que Pedro Sánchez no tingui presses, perquè com menys pressa tingui més aviat arribarà a les seves eleccions i ves a saber si els ara incòmodes socis independentistes i republicans li faran cap falta. I no cal que m’ho expliqui ningú, que els temps polítics i els judicials són diferents. Ni que la justícia és lenta menys quan accelera. Això ja ho sé. Però té raó Turull quan posa en evidència que en el terreny de la repressió les coses sí que van molt de pressa. Deia Roger Torrent dimecres que si acaba condemnat es crearà un precedent “nefast” perquè es limitaran els drets fonamentals. A mi em sembla que, acabi com acabi el cas, ja hi són, els precedents. Potser per això Josep Costa –que sempre va un pas més enllà que la resta– va decidir ni anar-hi, al TSJC. El detindran, un dia d’aquests? Ho deia, això dels precedents, no només per l’anterior mesa ja condemnada sinó perquè la simple instrucció del cas ja em sembla que forma part de tot plegat. El Parlament, ens venen a dir, no pot parlar del que vulgui. I a qui ho permeti li complicarem la vida. Tan simple com això. El Parlament, sostenen, no pot debatre ni sobre el dret a l’autodeterminació ni reprovar el rei, que és el motiu pel qual els investiguen i els van citar al TSJC. Dies enrere vaig sentir el mateix Torrent fent una reflexió que ho diu tot. “Vostès creuen que ens hauria passat això si en comptes de reprovar el rei haguéssim aprovat una moció en favor de la monarquia?”, deia. Tots en sabem la resposta.