El voraviu
Tossuderia Remença XXI
Un estudi destaca el valor del patrimoni genètic de les vinyes de Calonge
La tossuderia (a vegades irritant) d’un grapat de pagesos organitzats en la Fundació Remença XXI, amb el suport econòmic de l’Ajuntament i l’aval de la UdG, ha posat Calonge (Baix Empordà) al primer pla com a reservori de varietats de ceps que la industrialització del camp havia extingit. La fundació està centrada a preservar el territori i les formes i usos tradicionals de la pagesia. Ara resulta que no eren tan boigs com estaments oficials del món del vi els han fet passar durant anys (cosa que em tranquil·litza perquè en soc el secretari des de la constitució, el 2004). El sommelier Josep Roca parla de “tresor i tossuderia”. El doctor en enologia per la Universitat de la Rioja Pedro Balda diu que va al·lucinar quan ho va constatar científicament. Un títol periodístic diu que “Calonge és una arca de Noè vitivinícola”. D’altres parlen de “Patrimoni genètic únic a les vinyes” i que “Vuit varietats no s’havien trobat enlloc”. Algunes d’aquestes vinyes les he plantat, he ajudat a empeltar-les, les he llaurat, els hem tret la terra amb l’arada boja i les he veimat (que és com en diem a Calonge de veremar). Milers de litres de vi dels que han donat els he embotellat ampolla a ampolla que abans havia rentat al safareig sorrejant-les una a una. Ho vaig fer dels 13 als 21, abans d’incorporar-me fix a El Punt el 1981. Avui em ve especialment bé mostrar-me’n orgullós, de formar-ne part. És bo presumir del que es té, deia l’àvia Neus. I tothom té el que té.
