Gripaus a grapats

Observo que m’he quedat molt sol fent cas a la Marta Rovira i parlant de “mesa de negociació del conflicte polític” en lloc de “taula de diàleg”. No li fan cas ni els seus i després del gran dia encara menys. Vist el grapat de gripaus que ens hem empassat i que ens empassarem, la secretària general d’ERC va ser massa optimista amb la proposta. I jo, creient-la i seguint-la, he fet el passerell, ja ho veig. No ho fem tan majestàtic i glamurós (que tampoc cola) i toquem més el violí, és ara la consigna. Com a diàleg, com a xerrades, com fer-la petar, l’opinió publicada ho compra tot. Com a negociació i conflicte polític resulta massa gros i exagerat. Costa més de fer creure i es fa difícil d’empassar. El nom fa la cosa i “mesa de negociació del conflicte polític” és massa nom per a tan poca cosa. A risc de semblar un molinet de vent, torno a girar, i en tornaré a dir taula de diàleg com el comú dels mortals. Per dir-ne alguna cosa, és clar. La ministra Inés Rodríguez ja ha dit que no es tornarà a reunir fins que no hi hagi algun acord. I el ministre Bolaños, que no s’arregla en dos anys, que va per llarg. Com que d’aquí a dos anys el govern de Madrid estarà finiquitat i ells han vingut a una taula de governs, la comèdia s’haurà acabat i tornarem al punt de sortida. Si necessiten vots per ser investits, tornaran a oferir una taula de diàleg. I algú dels nostres provarà que n’hi diguem “mesa de negociació del conflicte polític”. Gripaus a grapats.