L’ou o la gallina

La taula de diàleg es va escenificar amb més remor que no pas resultats. La novetat de la jornada va estar protagonitzada per la negació de Junts a asseure-hi només els seus membres de govern, amb la qual cosa la delegació catalana va quedar coixa amb l’única representació del president i dos consellers republicans. La batalla entre el qui i el què en el si de la taula de diàleg continua aixecant espurnes entre Junts i ERC, però la polèmica, de moment, sembla haver quedat ajornada en espera d’una nova convocatòria. La paraula lleialtat va anar passant de boca en boca dels dirigents catalans ja fos per exigir-la al soci o vanagloriar-se’n, però el fet va ser que dos socis de govern no van poder ni consensuar una llista de noms per negociar el que es considera el principal conflicte entre Catalunya i Espanya. La venda de relats va i ve a gust de cada grup polític, i l’ou i la gallina s’apodera del discurs polític: sense consens intern és possible la taula de negociació amb l’Estat? Sense diàleg real sobre els temes conflictius com ara l’autodeterminació i l’amnistia hi ha negociació? Si no es parla de repressió, de què cal parlar? Si la Generalitat continua formant part de la repressió judicial, quina força té per exigir cap canvi a l’Estat? La setmana que ve un govern en crisi i sacsejat arriba el dia 28 al debat de política general que ha de donar inici al curs polític i ho farà havent aprovat un pla de govern que, asseguren, compleix els acords de legislatura entre les forces independentistes mentre continuen, però, mirant-se de reüll i deixant sense resoldre tots els dubtes.