La nova aliança militar al Pacífic

La nova aliança militar que han establert els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, sota l’acrònim d’Aukus, suposa un canvi important en l’estratègia global nord-americana que, després de molts anys, sembla que vol oblidar-se una mica d’Europa, i consegüentment de l’OTAN, i centrar-se a combatre directament la Xina en territoris del seu interès. El president Joe Biden continua així, en certa manera, el camí obert pel seu predecessor, Donald Trump, d’allunyar-se dels europeus i destinar molt més esforços a lluitar contra la Xina, en la qual veu una greu amenaça en tots els camps, des del comercial i l’econòmic, sobretot, però també en el militar, per la política expansionista que el règim de Pequín està portant a terme al mar de la Xina meridional, per exemple.

Tot plegat, però, no hauria de fer oblidar l’important component econòmic de l’aliança, amb contractes multimilionaris per a la venda de submarins nuclears a Austràlia, un fet que ha provocar l’enuig de França, que tenia signat un gran contracte similar amb Canberra. D’aquí els escarafalls diplomàtics i, sobretot, verbals dels principals dirigents francesos, que ja demanen compensacions per les conseqüències econòmiques que tot plegat tindrà per a la indústria francesa. França, però, que se sent dolguda també per la seva progressiva pèrdua d’influència en un àmbit mundial, no pot tolerar que no se la tingui en compte al Pacífic, un territori on té moltes possessions i on ha estat un dels països influents al llarg dels últims dos-cents anys.

I Europa? Doncs la Unió Europea també queda marginada per l’acord, no només pel gir nord-americà, sinó també per una Gran Bretanya que se sent més forta després del ‘Brexit’. Per tot plegat és important que la UE trobi el seu camí, que, evidentment, ha de comptar amb americans i britànics, però amb un lideratge propi. En aquest sentit, les pròximes eleccions generals alemanyes i les presidencials franceses són clau.