‘Tiki-taki’

S’acaben de conèixer els premis Ig Nobel, que es donen a estudis reals que, en principi, no passaran a la història. Cosa molt discutible. A vegades és als marges on hi ha les innovacions. El cas és que aquest any s’ha premiat el biòleg de Vinaròs Manuel Porcar per haver analitzat els bacteris que hi ha als xiclets enganxats al terra de les ciutats. O, també, un estudi que demostra que l’orgasme destapa el nas. Proposo que, de cara a futures edicions, si alguna universitat catalana vol tornar a ser premiada, s’estudiï la diferència entre el tiki-taka i el tiki-taki.

Que consti que a Koeman l’estem tractant molt malament, sobretot Joan Laporta. Home, li treus Messi i Griezmann i, a sobre, li demanes que jugui bé i guanyi. Cosa també digna d’estudi. Però, en fi, el cas és que, justament o injustament, Koeman està aconseguint el que només la Pepsi va aconseguir. Resulta que la delegació de la companyia a les Filipines va imprimir per error 800.000 taps guanyadors d’un sorteig en lloc dels 18 que tocaven, i els falsos guanyadors es van enfadar tant que Pepsi va rebre 5.000 querelles criminals… i el premi Ig Nobel de la pau per haver unit sota una sola causa un país dividit. Doncs bé, Koeman aspira al Nobel de la pau per haver aconseguit el mateix amb els ismes del Barça i, ja de passada, amb les famílies que no es parlen per culpa del procés.

Total, que si Laporta li busca una sortida digna, tinc la solució. Uns investigadors de la Universitat de Colorado van agafar 1.000 cares de futbolistes de les 32 seleccions que van participar al mundial de Sud-àfrica el 2010 i van mesurar la distància entre els pòmuls i la van dividir per la distància que hi ha entre la meitat del front i el llavi superior. I resulta que els futbolistes que tenen la cara més ampla fan més gols i donen més assistències. Així que sempre poden tornar a fitxar Koeman com a futbolista. Si fem cas de l’estudi, marcarà els que falla Luuk de Jong.