Tornarem a La Palma

La Palma és una illa espectacular. Una destinació turística ideal per combinar senderisme i banys de sol i mar. Uns paisatges increïbles entre els quals destaquen la muntanya del Roque de los Muchachos, amb un cel netíssim que a la nit permet observar-hi més estrelles que enlloc del món, i el Parque Nacional de la Caldera de Tarburiente, una antiga boca volcànica, una enorme cicatriu a l’illa, creuada per múltiples rierols i pigmentada d’un verd increïble. Més al sud hi ha el Parque Natural de Cumbre Vieja, amb grans boscos de coníferes i on el vulcanisme hi és encara ben actiu, com ha quedat demostrat aquests dies.

L’illa s’acaba als volcans de San Antonio i San Juan, que l’any 1971 la van fer créixer uns quants centenars d’hectàrees. El vent aquí hi bufa de valent i costa mantenir-se sobre la cresta de l’antic cràter. Com en moltes altres illes, a La Palma hi ha dues parts ben diferenciades: sobrevent i sotavent. A la primera el cel hi és tapat i hi plou sovint, amb un paisatge mig tropical. A la segona hi fa sol gairebé sempre i el paisatge és força àrid. D’una banda a l’altra s’hi va a través d’un túnel. En duen el Túnel del Tiempo perquè sovint, realment, és un viatge en el temps. A la banda de sobrevent hi pot estar plovent a bots i barrals i quan surts a sotavent hi fa un sol que estavella les pedres.

Les imatges que arriben de La Palma aquests dies provoquen molta impotència i dolor. Veure com la lava s’emporta desenes de cases, cultius i infraestructures, trenca el cor. I més encara si has tingut l’oportunitat de veure-ho abans. Però la força de la natura és imparable. Els veïns de La Palma ho sabien. No gaire lluny d’allà mateix on ara hi ha destrucció hi baixa una llengua de lava solidificada producte de l’erupció del 1949. Un paisatge desolat, però, de gran bellesa. Caldrà tornar a La Palma. Serà una bona manera d’ajudar l’illa a girar full.