Els sorolls de Gavà Mar

Em sorprèn la lleugeresa amb què molts parlen de salvar la llacuna de la Ricarda a costa de traslladar el soroll dels avions a Gavà Mar. Sembla que poca gent recorda, o sap, què va passar quan va entrar en servei la tercera pista. Uns veïns que hi vivien tranquils, en alguns casos en pisos dels anys setanta –no tots tenen un xalet–, van veure com de cop l’aeroport canviava el funcionament i els avions els passaven per sobre, tant que era impossible fer-hi vida normal. La policia va fer mesuraments al carrer i els sonòmetres registraven fins a 106 decibels. Com un concert de rock. Segons l’OMS, sorolls superiors als 65 decibels poden causar problemes de salut. I molts van sobreviure a base de Trankimazin. Insonoritzar els pisos seria una solució? Es pot insonoritzar una terrassa, un carrer? La declaració d’impacte ambiental de la tercera pista ja preveia la insonorització dels habitatges i mai es va aplicar, probablement perquè no té sentit. Aena va preferir gastar-se 12 milions per canviar la configuració de pistes i fer enlairar els avions girant al mar. S’ha de castigar algú per haver-se comprat un pis sense saber que potser un dia canviarà l’operativa de l’aeroport? Hi ha molts barris que estan tan a prop del Prat com Gavà Mar. Bellvitge, per exemple. I altres de més llunyans, com els de la platja de Castelldefels, pateixen també molèsties. On es posa el límit per edificar? El principal problema és que l’aeroport està encaixonat entre llacunes i ciutats perquè convenia molt una zona plana a tocar de Barcelona, i quan es vol fer la quadratura del cercle venen complicacions.