‘Se non è vero, è ben trovato’

Els autors de Catalunya vagarà per la galàxia, de La violència tumultuària davant la conselleria d’Economia, dels Murs humans abraonant-se contra la policia i de L’exèrcit de 18.000 Mossos armats al servei del govern rebel, no es cansen de buscar titulars encara que al darrere no hi hagi cap història que els aguanti. Mirin, si no, el cas del cap de l’oficina del president Puigdemont, l’historiador i professor de la UB Josep Lluís Alay, que s’asseurà al banc dels acusats en un judici oral acusat de prevaricació i de malversació de diners públics per la despesa d’un viatge com a observador al referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia el 2018 i per la despesa dels peatges en una visita als presos polítics al centre penitenciari de Lledoners. Els imports de la malversació són els 4.580 euros del viatge i els 15,20 euros de peatges. El cas impulsat per la fiscalia i admès per l’Audiència de Barcelona té la seva curiositat, perquè aquestes despeses van ser autoritzades prèviament per la secretària general de Presidència, Meritxell Massó, que va ser imputada com a executora material de la malversació. El seu cas va ser arxivat perquè es va considerar que no hi havia hagut delicte, de manera que Alay –i aquí ve la part més creativa de la història– anirà a judici com a cooperador necessari i inductor a la comissió d’un delicte inexistent. Una altra curiositat és que la fiscalia va activar aquesta causa contra Alay just després que s’arxivés la causa per encobriment que tenia oberta per haver acompanyat l’expresident en el seu viatge a Finlàndia, durant el qual va ser detingut i posteriorment alliberat a Alemanya. I en la reserva encara hi ha una tercera investigació oberta –encara no acusació– per l’estrambòtica trama russa del procés, sí, sí, la dels 10.000 soldats russos i el finançament il·legal de Waterloo a l’independentisme català. I se non è vero, è ben trovato. Perquè l’objectiu no és rescabalar la Generalitat d’una malversació de 4.595,20 euros, que no s’ha produït; l’objectiu és mantenir el setge per terra, mar i aire a Waterloo, al president Puigdemont i al seu entorn més immediat, que és l’úlcera que més posa en evidència la mala salut de l’estat democràtic i de dret espanyol.