Comiats d'estiu
Per aquestes dates els comiats clàssics són els d'estiu. Els de la gent que diu adéu, temporalment, màxim un mes per anar-se'n de vacances, a companys de feina, clients, proveïdors... El del conseller d'Economia és diferent. Antoni Castells avançava diumenge en aquest diari que no aniria a les llistes del PSC per les properes eleccions, malgrat que no deixa la política i que continuarà en el partit. Pes pesant dins de la formació i representant de l'anomenat sector més catalanista, Castells acompanyava l'anunci d'un reguitzell de crítiques cap als seus per l'actitud mantinguda després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. “Hi ha hagut massa servituds amb el PSOE”, disparava.
Forjador del pacte de finançament derivat de la carta catalana, si per alguna cosa s'ha caracteritzat Castells és per no tenir pèls a la llengua. No els ha tingut mai per demanar grup propi dels socialistes catalans a Madrid quan ha convingut–petició que mai ha passat d'una resolució en el congrés de la formació– ni tampoc els va tenir quan va lamentar que el PSC no hagués fet una proposta pròpia de rebuig al pronunciament del Tribunal Constitucional en el debat de política general al Congrés, diferenciada de la del PSOE. Els interessos, insistia diumenge, no coincideixen.
El que posa en qüestió Castells és la relació amb els socialistes espanyols i si aquesta els impedeix o, com a mínim, els perjudica a l'hora de defensar Catalunya. I, de retruc, per ocupar la centralitat de l'espai polític català. Perpetu debat en el si del PSC, que s'ha reactivat amb el Constitucional i la manifestació del 10-J a Barcelona.
L'actual direcció dels socialistes és partidària de mantenir la cooperació amb el PSOE tal com està. Perquè, com admetia Miquel Iceta, malgrat els “inconvenients”, també hi ha “avantatges”.
La direcció del PSC s'ha afanyat a intentar girar full a una crisi, la de Castells, que l'agafa a pocs mesos d'uns comicis que ja se'ls presenten especialment complicats. Amb una tendència a la baixa, no és el moment de grans debats estratègics i sí de mirar de mobilitzar els electors. Perquè, si no, alerten, el comiat serà un altre.
