Any Pallach, Any Jové
La commemoració de l’Any Pallach va coincidir amb els mesos més durs de la pandèmia, cosa que en certa manera li va treure visibilitat i va condicionar alguns dels actes programats. Però l’obstinació de la Fundació Josep Pallach i especialment del seu president, Josep Maria Soler, va aconseguir superar tots els obstacles per dur a terme la majoria dels actes i exposicions previstos, encara que amb restriccions, formats i aforaments, adaptats al model que exigien les autoritats sanitàries. D’entre els actes més importants que es van organitzar entorn a L’Any Pallach 2020: per l’educació i el compromís social, va destacar una exposició itinerant sobre el polític i pedagog. La idea era recordar la figura de Josep Pallach, divulgar les seves idees pedagògiques i polítiques, amb el que havia representat i encara representa per al món educatiu i polític. En el marc de les diferents actuacions, es va commemorar el centenari del seu naixement, a Figueres. Un record que d’alguna manera s’ha prorrogat al llarg del 2021, amb la celebració del centenari de la seva companya, Teresa Jové, en què també s’ha implicat la Institució de les Lletres Catalanes, que ha homenatjat la degana de les lletres catalanes, que es troba en plenitud de les seves facultats, i una mostra d’això és que aquest mateix any ha publicat la seva última novel·la, El degollador de Vallvidrera (Editorial Meteora). Josep Pallach i Teresa Jové, que es van casar i van viure a París, van tenir una vida convulsa, van compartir idees polítiques i la lluita antifeixista, per la llibertat i la democràcia, i la seva passió per la pedagogia. Mentre encara s’estan fent actes per homenatjar l’escriptora, la Fundació Josep Pallach, que fa sis anys va reeditar el llibre del polític figuerenc La democràcia, per fer què?, ha publicat Josep Pallach, 100 anys. Un llegat actual (Curbet Edicions). Es tracta d’una publicació coral que recull les diferents visions del polític i pedagog, a partir del relat de la seva vida, de la seva paraula i acció, del que deia i feia o el que hauria pogut fer si hagués viscut més enllà del 1977, quan va morir prematurament a conseqüència d’un atac de cor, que per cert va posar en evidència les mancances d’atenció coronària a l’hospital Trueta i a les comarques gironines.
