LA COLUMNA
Captiveris
Xopar la ploma a la tinta de les misèries d'un captiveri pot ser un negoci tan rodó com els barrots de la garjola. Els editors pixen colònia cada vegada que albiren l'ocasió de convertir en èxit de vendes l'estada d'algun famós a l'hotel dels pobres i, si els convé, són capaços de tenir impresa i enquadernada la crònica del reclús l'endemà mateix de la seva posada en llibertat. Escriure un llibre és laboriós com excavar un túnel sota les reixes, però aquest gènere novel·lesc ens permet descobrir presumptes autors (la presumpció sempre és sagrada) que mai no havien publicat una sola ratlla i de cop, després d'haver passat per la gàbia, les escriuen a una velocitat taquigràfica. Natascha Kampusch narrarà les memòries dels seus 3.096 dies de segrest i esclavatge en un llibre que sortirà al setembre. Tres mil dies són molts dies per aprendre a escriure. Mario Conde també va saber aprofitar els deu anys de condemna a Alcalá Meco i en va sortir amb un llibre sota el braç, Memorias de un preso, que es ven molt bé perquè es veu que enganxa més que la brillantina que gastava quan manava al Banesto. Henri Charrière, l'autor de la novel·la que va inspirar la pel·lícula Papillon, n'és un precedent il·lustre. El van tancar en una presó de la Guaiana francesa el 1931 i, després de nombroses fugues i noves captures, Papillon (que es va guanyar el motiu perquè mai no va plegar les ales davant els càstigs penitenciaris) va quedar lliure el 1945 i va escriure un llibre biogràfic que va donar la volta al món. Ara a la llista hi hem d'afegir Lluís Prenafeta. Només va passar quaranta dies tancat i ja té publicades dues-centes planes titulades El malson, És clar que una cosa és escriure Papillon i l'altra fer el papallona amb una èpica de tan poca volada com aquesta: Macià Alavedra, el veí prostàtic de la cel·la del costat, demanant cada dos per tres permís als guardians per anar a orinar, o ell mateix, sobrevivint, pobret, a la inhumana prova de subjectar la bossa de la roba amb una mà i els pantalons amb l'altra perquè li havien tret el cinturó.