Xiular al pont del riu Kwai

Es va rodar i estrenar l’any 1957. Jo no era ni nascut, però l’he vista un munt de vegades. La recordeu? El pont sobre el riu Kwai. Set Òscar. Potser vau aprendre a xiular amb la marxa del coronel Bogey, de la banda sonora de la pel·lícula. Com aquells presoners aliats, estem obsessionats amb els ponts, i els ponts, i els ponts. Ponts de diàleg, diuen. A aquells presoners fer pont els estalviava una mica de repressió, els permetia sobreviure amb certa decència i els mantenia viu un orgull potser prou malentès. Però el que era realment el pont era un servei descomunal als interessos estratègics de l’exèrcit japonès. Hem de tendir ponts facin ells el que facin. Ara, resulta que la detenció de Puigdemont es una operació del deep state per fer trontollar la taula i els ponts i no hem de consentir-ho. Hem de protegir la taula de diàleg i els ponts abans que res, diuen. Encara que, com al riu Kwai, l’estructura que aixequem només hagi de servir per facilitar l’arribada de més i més efectius que venen a anorrear les nostres reivindicacions. Camions i camions de piolins passaran pel pont quan l’hàgim acabat. Aixequem ponts, doncs! Amb alegria, pas marcial i xiulant com els presoners aliats a les ordres del coronel Nicholson (Alec Guinness). Hem de saber, però, que fugirà (si no ha fugit ja) un major Shears (William Holden) del camp de concentració i tornarà per volar el pont i impedir que arribin subministraments als opressors.