Pandèmia?

On és la pandèmia? Veiem botellots gegants amb joves a Barcelona i arriben els primers a la ciutat de Girona que poden ser només un assaig general de les barraques de Fires. Veus les imatges i t’adones que podrien ser extretes d’abans de la pandèmia, si no fos perquè acabes veient algun jove amb la mascareta al braç. No és només això. Ara, amb la cinquena onada absolutament de baixada, tenim la sensació tots plegats que el coronavirus ha estat un malson pesat i feixuc que ja ens ha abandonat. Els metges insisteixen que no és així quan entres als hospitals, però fora d’ells la vida es normalitza. Només falta que l’oci nocturn reobri i ho pugui fer amb garanties, perquè també serà la manera que els macrobotellots es converteixin en els botellots que hi ha hagut tota la vida. Les xifres de la pandèmia també són escadusseres si les comparem amb qualsevol altre moment des de l’arribada de la Covid-19. Però la realitat és que hi és. La vida es normalitza i comencem a pensar sovint com en la prepandèmia. I la gent té ganes de fer activitats. Es nota els caps de setmana amb les cues a l’A-7 alliberada i amb les dificultats que hi ha per trobar restaurant a la majoria de municipis, tant si són de muntanya com d’interior o de costa. Les escoles funcionen, tornen les extraescolars, i les competicions esportives de base sembla que podran començar amb normalitat. És cert que als actes cal reserva prèvia, cal assistir-hi amb mascareta i els aforaments encara són reduïts per ordre del Procicat. Alguns comencen a rebre la tercera dosi i això es pot anar estenent a part de la població. Els cinemes tornen a programar estrenes i la gent pot entrar als camps de futbol, bàsquet, hoquei o handbol. Qui ens ho havia de dir al final del 2019, quan qui més qui menys ens rèiem dels xinesos i un virus estrany que els tancava a casa, tot el que vindria. Va arribar, ens va arrasar la vida que teníem fins en aquell moment i ens va fer entrar la por i la incertesa. Ara tot sembla normal, pràcticament. Hi ha una xifra que ho desmenteix, si pensem que al darrere hi ha persones que han mort i moltes ho van fer pràcticament soles, més enllà dels esforços dels sanitaris per acompanyar-les en els darrers moments d’una vida que a moltes se’ls va tallar de manera abrupta. I és que han mort a la regió sanitària 2.266 persones per la Covid. Per això res pot ser del tot normal.