El full de ruta del govern Aragonès

El discurs del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l’inici del debat de política general manté inalterable la pugna i les prioritats del seu govern respecte a la gestió del dia a dia autonòmic i la taula de diàleg, malgrat l’obstacle que han suposat afers com ara el cop de porta unilateral del govern espanyol a la inversió de l’aeroport i, sobretot, la detenció i el posterior alliberament del president Puigdemont a l’Alguer. Certament, la persecució del president a l’exili no és nova, s’emmarca dins d’una repressió que l’Estat espanyol fa quatre anys que exerceix sobre els exiliats, els presos indultats i milers de ciutadans, alcaldes, diputats i càrrecs de l’administració en el context de la causa general contra l’independentisme. El president Aragonès s’hi va referir, però no per modificar l’estratègia de diàleg, sinó per redoblar l’aposta per l’amnistia i l’autodeterminació amb què la part catalana de la taula afronta la negociació amb el govern espanyol. I ho va fer amb el mateix entusiasme amb què va desgranar els avenços i els projectes del full de ruta paral·lel de la recuperació econòmica, la transformació econòmica i social i la millora de la vida dels catalans.

Són objectius, no cal dir-ho, que formen part d’una visió de país ambiciosa, que el cap de l’executiu posa al centre del seu discurs, alhora que admet l’asterisc de les limitacions d’eines legals i de recursos econòmics que imposa a Catalunya l’‘statu quo’ autonòmic. De la mateixa manera que no es pot obviar, i caldrà estar-hi atents avui, l’abast de l’impacte que la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya haurà tingut en la cohesió del govern, perquè si alguna cosa ha tornat a posar en relleu aquest episodi és què hi ha a l’altre cantó de la taula de diàleg, quin enganyós paper hi interpreta un Pedro Sánchez que, més enllà de l’indult, és proactiu amb la repressió i estèril en la desjudicialització del conflicte, i quina expectativa d’èxit es pot mantenir envers l’estratègia de diàleg.