Temps per governar

El debat de política general, després de la sessió de rèpliques i contrarèpliques celebrada ahir, ha servit per visualitzar que la majoria independentista del Parlament, dins la seva diversitat programàtica i estratègica, continua parlant el mateix idioma i que el govern de Pere Aragonès ha superat tempestes com la marxa enrere a l’ampliació de l’aeroport, el desacord de la taula de diàleg o la detenció del president Puigdemont sense perdre l’estabilitat, el rumb i, pel que es va veure ahir, la sintonia. Ningú amaga les diferències, que d’altra banda són públiques i notòries. Junts reclama a ERC actuar com aliats i traçar una estratègia independentista consensuada, la CUP demana posar data al referèndum d’autodeterminació que es vol negociar amb l’Estat, i ERC insta els seus companys de viatge a facilitar l’estratègia de diàleg amb unitat, generositat i mirada llarga. No és una bassa d’oli, però a diferència d’altres ocasions, els gestos van tendir més a la confluència que a la crispació. Va quedar clar que ningú té la intenció d’estripar les cartes i, en definitiva, els acords que van servir per investir Pere Aragonès fa camí de quatre mesos no només continuen vigents, sinó que d’alguna manera sortiran d’aquest debat revalidats.

El president Aragonès, potser no en sortirà extraordinàriament reforçat, però sí prou avalat i, sobretot, guanyarà temps i una certa tranquil·litat per governar, per donar protagonisme a les més de 1.500 mesures contingudes en el pla de govern aprovat fa pocs dies, per afrontar la negociació dels pressupostos amb una certa velocitat de creuer i per mirar d’avançar en la seva estratègia de diàleg amb l’Estat. En aquest context, els discursos de la minoria no independentista van aportar poc al debat, més enllà d’una sensació de ‘déjà vu’, una visió catastrofista del país, una necessitat orgànica de menystenir el govern i la majoria parlamentària que el fa possible, i una falta d’alternatives assumibles per la majoria dels ciutadans.