La mala bava de la CUP

Jo m’hi apunto. No crec que avui hi voti a favor cap partit independentista majoritari, però jo veig bé l’estratègia de la CUP de fixar un referèndum abans del final de la legislatura. L’encert, l’oportunisme i la mala bava de la proposta de la CUP rau en el fet que trenca la inconcreció, el llim, la retòrica i el sermó en què vivim per posar feina concreta a l’independentisme i per remobilitzar bases i activistes. No gaire res més, segurament, però això ho fa. Fotria castanya a l’ensopiment general, a la desmobilització i al desencant que ara per ara és el que ha rajat de la taula de diàleg i els ponts sobre el riu Kwai. De fet la CUP ho duia en el programa electoral i no és estrany que busqui concretar-ho en l’horitzó, per més que no fos en el pacte d’investidura, que al cap i a la fi feia una parada i fonda al cap de dos anys. Tampoc cal agafar-la, com diria l’àvia Neus, amb el paper de fumar de la legitimitat de l’1-O. N’hi han fet tantes, a l’1-O, que n’aguantarà una altra si és pensada a fi de bé! Encara més: de la mateixa manera que dic que hem de tornar a les grans mobilitzacions de l’11-S i fer cada any una performance millor que la de l’any anterior, també penso que mentre no siguem capaços de pactar-lo amb l’Estat, cada 1-O hem de fer un referèndum unilateral. I tant que sí! I no votar pressupostos ni donar estabilitat parlamentària. Però dialogar, sí. Enfitem-los, de diàleg, com ens en tenen enfitats. Tot el diàleg del món. I referèndum cada 1-O!