Manipulant el pensament
Ens hem acostumat a menystenir l’ús correcte del llenguatge com a signe d’identitat i manera d’entendre el món. Em preocupa l’acceptació natural dels errors lingüístics que ens arriben des dels mitjans de comunicació catalans i que tolerem perquè ens fa més moderns. Comprovem cada dia l’ús ascendent del castellà al carrer, també al pati de les escoles i en entorns d’oci. Referir-nos al que pensem o sentim no és igual en una llengua que en una altra, ja que el marc mental en què això passa canvia. Tant els anglicismes, que s’estenen com l’oli, com els castellanismes “normalitzats” en el subconscient, i reforçats diàriament quan els sentim en els mitjans de comunicació o de persones influents, són un greu problema. Nogensmenys, la llengua i el llenguatge serveixen per expressar les nostres idees i pensaments, però també per imposar-los. I és per això que calen esforços i una lluita militant en la seva defensa.
Perquè s’entengui el meu punt de vista, poso d’exemple alguns casos. Què podem dir de determinats mimetismes que s’instal·len en el dia a dia, col·loquialment, com el “boca a boca”, els “new arrivals” a les botigues de roba o expressions com “postureig” o “posar en valor”, que substitueixen expressions ja existents? L’actualitat ens porta a parlar de “botellots” o borratxera col·lectiva, la immunitat de “ramat” en lloc de la de grup, o la lleugeresa en l’ús de l’expressió “immunitat” quan sols és protecció en un percentatge elevat amb efectes negatius sobre les mesures de seguretat. Les falses idees també generen prejudicis i estereotips que a través de la llengua generen actituds i conductes. L’ús del llenguatge a la lleugera porta a l’estigmatització de grups, certament. I els joves es troben i beuen col·lectivament, no pas pel tancament de l’oci nocturn, com se’ns diu, sinó per la necessitat de trobar-se i fer coses junts, bevent en aquest cas. I amb una economia precària com la d’ells, el cost econòmic de l’alcohol és molt inferior al dels preus del mateix consum als locals nocturns. L’engany a través dels missatges falsos, repetits i ampliats pels mitjans de comunicació, no fa cap altra cosa que confondre i enganyar, estigmatitzar i estereotipar uns fets i uns col·lectius. I quan es fa a través del llenguatge, encara és pitjor.
