Sr. president d’Espanya

Quan va guanyar les eleccions de La Moncloa, el Sr. Sánchez no es veia amb boca d’anar a menjar-s’ho tot, al contrari, més aviat se’l veia espantat i tímid, però ha passat el temps i els bons mestres del PSOE ja l’han ben assessorat. Era jove, dinàmic, no estricte; vaja, que el vèiem guapo i tot, molt ben plantat. Ara veiem que l’hàbit no fa el monjo. Ha tingut tant assessorament que finalment s’ha tornat com tots; què dic?, més que tots! Ell vol donar el darrer cop de mà per fer el que ningú no s’ha atrevit a fer. Abans de res, Sr. Sánchez, faci classes d’història, cregui’m, quedarà molt més ben considerat.

És el primer president de l’Espanya que fa una tria de regions, estats, patrimonis i tota classe de drets i deures que han tingut aquests pobles, però vostè això no ho sabia, per això ho ha de lligar i empassar. Trobarà llengües antigues, minoritàries, però tan dignes i fins i tot més que el castellà.

Ben vestit, ben pentinat, ben conjuntat, però dins del cap té un garbuix de coses que el fan ballar, però no la sardana. Jo tinc ja una edat, no cal preocupar-me, però tinc família que sí que em preocupa. Tot és molt i molt diferent, però li diré que al meu temps, tot i el dictador, vàrem ser feliços. Ara, amb tanta democràcia, vol que tornem enrere? Volem deixar un poble que ha plorat, plora i que no ho hagi de fer més. A més de butxaques, també té un cor, espero, doncs consulti’l, al final trobarà una solució per a tothom. Si el troba, li asseguro que passarà a la història dels millors llibres que mai no hi ha hagut.

Al final ens veurem tots allà mateix.