Buscant la sortida

Buscant la sortida, el documental de TV3 que analitzava l’impacte de les malalties mentals sobre els joves, els adolescents i el seu entorn més proper arran de la pandèmia, és una mostra més del valor de la feina de les televisions públiques: abordar les problemàtiques socials, posar-hi el focus i donar veu a qui constata, dia a dia, que la xarxa de suport que necessita per part de l’administració és insuficient. Ja ho era abans de la pandèmia, però aquesta situació excepcional ha estat la gota que ha fet vessar el got. I no parlem només, tot i que és molt important, de destinar més recursos i més professionals tant a l’assistència d’urgència com a la programació de visites o el seguiment de llarga durada. També cal posar atenció a les persones que fan l’acompanyament i el suport dels qui pateixen el trastorn. Ho explica perfectament i de manera molt gràfica la gironina Elisenda Silva, que va aportar el seu testimoniatge, un dia després de l’emissió del programa, a través del seu compte de Twitter: “Tothom sap què fer si una persona té la grip, tothom sap què li pot anar bé, què passa si li puja la febre... Si jo dic a algú que tinc depressió, no saben què fer. Llavors, parlar-ne, explicar-ho és la base, un pilar superfonamental per poder normalitzar aquest tipus de trastorns i malalties.” L’Elisenda ha fet una gran contribució, gràcies al seu activisme a les xarxes, compartint la seva lluita i els entrebancs que ha trobat en el sistema, així com la falta de comprensió (per la falta de coneixement o per falta de sensibilitat) de la societat. Però qui hauria d’assumir aquesta feina de manera vehement és la sanitat pública, fent la mateixa pedagogia tant de prevenció com divulgativa envers les malalties mentals com fa amb la resta. I seguint la comparació que fa l’Elisenda, em pregunto: per què no implantar una sèrie de controls periòdics i sistematitzats de visita amb els professionals de la psicologia com està establert per prevenir altres malalties? El 30 minuts ha detectat el problema, ara fa falta que es prenguin les decisions polítiques per solucionar-lo, perquè dono per fet que tot els governants tenen clar que aquest és un tema prioritari. Mentre això no passi dependrem de la determinació de joves com l’Elisenda, que lluiten contra la malaltia i contra l’estigma que porta associat.