Copa o botellada?

Fa pocs dies la fèiem petar a la ràdio debatent el fenomen dels botellots o botellades (a mi m’agrada més dir-ne botellada, ja que també diem cargolada, sardinada, costellada, botifarrada, garoinada...). Parlàvem de la Devesa, que ha estat escenari d’algunes botellades gironines, amb incidents i sense. La Devesa, el parc urbà del qual molts gironins d’aquells que ni s’hi acosten diuen que no hi va mai ningú. Ves per on! Ara hi ha una activitat frenètica, tant de dia com de nit. Els més matiners són els esportistes, després venen els passejants, els passejadors de gossos i els venedors i compradors dels mercats setmanals, etcètera. De nits, s’hi fan trobades multitudinàries de joves amb ganes de gresca (a banda de fires, concerts i espectacles varis). El que preocupava als contertulians, vistos alguns actes d’incivisme, és què passarà per les Fires de Sant Narcís. Es preguntaven si el jovent s’avindrà a romandre a l’espai de la Copa per fer-hi el toc, escoltar música i ballar, o si voldrà anar més per lliure i farà cas d’alguna convocatòria descontrolada d’aquestes que sorgeixen de manera espontània (o no tan espontània) des de les xarxes socials per participar en alguna macrobotellada. Enguany, finalment, després de dos anys hi tornarà a haver barraques per Fires. De moment, l’Ajuntament de Girona, amb la comissió de la Copa i algunes entitats, han acordat que hi hagi una barra conjunta amb dos espais previstos, on només s’hi podrà accedir amb entrada (se suposa que gratuïta), i amb un aforament limitat de més de quatre mil persones. Al consistori no han amagat la seva preocupació perquè la cosa surti bé, i han fet una crida al seny, perquè temen actituds incíviques. Fa dos dies s’anunciava la reobertura del lleure nocturn, que ni de bon tros absorbirà el col·lectiu de les botellades i difícilment influirà sobre el públic de la Copa. Tornem a unes Fires de Sant Narcís que no seran com les d’antes, seran diferents. Sovint sento que ja s’està recuperant la normalitat. Sincerament, a hores d’ara, no sé a quina normalitat es refereixen, ni tampoc sé si m’interessa tornar a la situació anterior. Allò que qualsevol temps passat era millor em sona a Jorge Manrique o a algú que canta les absoltes. S’ha de mirar endavant i encarar-se als nous reptes, les noves situacions i les noves demandes de la societat, tant si venen dels joves com dels no tan joves.