Drets sí, fets no

Des de fa més d’un any, la Generalitat ha estat promovent una campanya publicitària a la televisió i, a pàgina sencera, en molts diaris i revistes, sota el títol “Dretsobvis”. Tots els drets que considera obvis –ja són més d’una trentena– són ben bonics, com ara el dret “a l’oci”, “a no tenir límits”, que “ningú decideixi el teu gènere”, etcètera. Així es defineix l’“Obvietat núm. 24”: “Totes les persones tenim dret a una feina digna, regulada i segura, sigui quina sigui la nostra professió, origen, gènere, edat, religió, capacitats o orientació sexual.” D’acord! Aquest dret és tan obvi com es vulgui. Però la taxa d’atur juvenil (de prop del 40%) fa que aquest dret soni més aviat a una fanfarronada. A més, un gran percentatge dels joves que sí que tenen feina tenen feines i salaris porqueria. Realment, té sentit dedicar molts milers d’euros a aquesta campanya quan, molt probablement per a moltíssima gent, és poc menys que insultant?