Bufant espelmes
Si sabéssim que només fos avui que poguéssim respirar, no voldríem estar tristos.
Somiaríem coses boniques, no voldríem cridar ni ens enfadaríem.
Caminaríem sense angoixa i ens ajudaríem entre tots sense demanar res a canvi.
Si haguéssim d’ésser només avui feliços, no pensaríem en fer mal a altres persones.
Gaudiríem de cada segon, immersos en rialles, abraçades i petons.
I no voldríem que hi hagués cabuda a l’odi o a la gelosia.
Si fóssim conscients de l’avui i l’ara, pintaríem els dies de colors i l’alegria regnaria en els nostres cors.
I si demà miréssim amb il·lusió els moments viscuts, no pensaríem en el dolor, ni en la impotència, ni en la frustració.
Aprendríem a viure intensament, sense rancors, amb harmonia, i amb el consol que un nou demà sempre arriba amb una nova espelma.
I si volguéssim creure en la màgia del temps, hauríem de sentir el caliu dels més petits, que ens emocionen dia a dia amb la seva innocència i tendresa.
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)