Borratxo, parlo castellà

No sé, ni m’importa, en què devia estar pensant el Mag Lari quan va posar un calamar amb potes a parlar en castellà perquè fes més por i li va fer explicar amb tota la senzillesa del món a ell mateix. “Soy el calamar gigante, vengo a comerme la princesa. Parlo en castellà perquè així semblo més dolent.” Segons la plataforma Hablamos Español, els fets constitueixen un delicte d’odi i són “d’especial gravetat” perquè van dirigits al públic infantil. De fet, l’associació diu que es tracta “d’un acte clar d’adoctrinament hispanòfob”. Segurament no hauria passat res si això ho hagués fet en un de les desenes d’escenaris que recorre cada any i en els quals incita a l’odi contra els de Tarragona, si és a Reus. Contra els de Sabadell, si és a Terrassa. Contra els de Figueres, si és a Girona. Contra els de Bescanó si és a Sant Gregori. Contra els de Torroella si és a l’Estartit, o contra els de Salou, si és a Vila-seca. Però ho va fer a TV3, i l’espanyolisme hi té la proa posada perquè sap que això dona rendiments entre el seu públic. Que l’humor també hagi de passar per el sedàs de la correcció política espanta. Tu no, Mag Lari, tu no. Tu tira milles. Per cert, a l’àvia Neus l’haurien d’haver perseguit per delicte d’odi tota la vida. No suportava els borratxos i quan veia que algú li fotia al vi més del compte, li saltava un automatisme. “No beguis més”, deia, “xerraràs castellà”. I no sé a vosaltres, però a mi em passa, quan vaig borratxo, parlo castellà.