Sorpresa a Besalú
Fa temps que conec en Genís Matabosch, i sé la dedicació i enamorament que professa pel món del circ, deu ser la persona que més en sap. I si no és la primera, és la segona. La seva coneixença i amistat ve de lluny: un servidor va ser dels primers que van anar a veure la seva col·lecció de circ que tenia a Figueres, fa anys (no recordo quants), quan a la ciutat encara no es parlava ni d’aquella remota possibilitat d’un Museu del Circ a can Cusí del carrer Sant Pau. En Genís ens convidà, a en Joan Ferrerós i a un servidor, a anar a casa seva a veure tot el que guardava en relació amb el circ (pasquins, programes, segells, ceràmica, vestits, gravacions, llibres…). Vam quedar parats, i al cap d’un temps també quedà parat el projecte de museu. Qui no ha parat mai és en Genís, que ara, després de tantes feinades i recerques pel lloc ideal per al seu museu, l’ha trobat a Besalú, i me n’alegro d’allò més. Deia que la coneixença ve de lluny: el seu avi Frederic i el meu pare van ser molt amics. Compartien l’afició a la pintura paisatgística, i encara sembla que els veig tots dos, amb el cavallet plantat en diversos indrets del meu poble, pintant i parlant. Dos excel·lents companys de tota la vida. Doncs sí, tot això que ha muntat a Besalú sobrepassa, en molt, en moltíssim, tot el que m’imaginava que era capaç de fer en Genís. Vaig sortir del Museu del Circ (únic a tot el país i molt més enllà) aclofat, com diria el mestre Fabra, sorprès del muntatge, del material exposat, dels coneixements precisos, de les seves explicacions i del seu entusiasme latent. Ell i en Joan són el tàndem executiu de tot plegat: de la increïble organització, negociacions i feinada que els ha comportat aquest espaterrant resultat a Besalú. Sé com treballen, com pateixen i s’hi esforcen, i ara tothom pot constatar el resultat del que s’havien proposat. Insisteixo en el patiment, perquè conec tots els ets i uts dels problemes, les decepcions, els desenganys i els esforços esgotadors i inútils per un museu a Figueres. El premi Elefant d’Or que s’atorga en els seus festivals de circ, són ells els primers que el mereixen, perquè les negociacions i treballs han sigut elefantiàsics (passez le mot), els ha calgut la força i fermesa de l’animal terrestre més cepat.
