opinió
Per què no ho recolliu?
No entenc per què després d’un botellot cal deixar l’entorn brut i vomitat. Segurament els joves de Girona i de Salt que hi van són d’una generació que ha estat de les més sensibilitzades amb el mantra de reduir, reciclar, reutilitzar, per fer el planeta més sostenible. Per això no ho entenc.
En tancar-se les discoteques o els bars, és fàcil veure corrues de jovent que, igual que passa per Fires, es dirigeixen a la Devesa de Girona de festa. Això que podria ser una continuació d’una nit de festa, i que es pot entendre perfectament, s’està convertint en una festa quasi cada nit de la setmana (que també es podria entendre, si a ells i a casa seva els va bé). El que passa és que després de les copes s’ha normalitzat “un final de festa” ple de porqueria a la zona de les pistes de petanca que és l’àrea dels botellots.
Fa uns dies, escoltava a Ràdio Girona una entrevista a l’exregidor de l’Ajuntament Narcís Sastre, que deia que qui diu que la Devesa no la fa servir ningú, és perquè no hi va. I ara és veritat. Ens ha calgut una empenta en forma de pandèmia mundial per tal que ens adonéssim del potencial. Però no m’imaginava que la cosa podria acabar així.
Que la Devesa és un parc i no un sagrari, com diu Sastre ja ho sabem. Però una cosa és que la Devesa revertís la seva trista interacció humana (més enllà de les Fires i del mercat dels dimarts i dels dissabtes) i una de molt diferent que ara sigui territori botellot. Una cosa és anar-hi a fer copes. Una de molt diferent, agredir algú (com recollia El Punt Avui) o embrutir-ho o pixar-s’hi (per què?).
Durant els mesos pandèmics, s’hi podien comptar la majoria d’espècies humanes (protegides o no) que poblen la ciutat de Girona, però el parc sempre ha estat net i segur. Hi ha hagut corredors, ciclistes, passejadors de gossos, enamorats, caminadores en grup, en solitari o en parelles (amb mascaretes o sense; amb bastons o sense; amb auriculars o sense; parlant per telèfon o parlant sols...) i famílies que hi feien pícnics. Si fins i tot va servir per al Sant Jordi confinat o per a la fira de la cervesa de Girona (on, per cert, van deixar enceses les garlandes de bombetes, de dia i de nit). Seria molt demanar que poguéssim continuar gaudint-la sense agressions, ni brutícies?