Periodisme crític amb el poder

Mai com ara havia estat tan important i tan difícil exercir aquest ofici, és una lluita diària per la supervivència. Aquest ofici, el periodisme, per al qual segons Kapuscinski els cínics no serveixen perquè en desconeixem l’ètica i els ideals, ha rebut el Nobel de la pau en la figura de dos veterans activistes de la llibertat d’expressió i la defensa dels drets humans, el rus Dmitri Muratov i la filipina Maria Ressa, de qui hem manllevat la frase inicial. Muratov, nascut a Samara el 1961, fundador i director de Nóvaya Gazeta, periòdic crític amb el govern i l’oligarquia, que ha documentat casos de corrupció, violència policial, detencions il·legals i fraus electorals i que ha perdut sis reporters de forma violenta entre els quals, ara fa 15 anys, Anna Politkóvskaia, tirotejada mentre preparava un nou article sobre els crims a Txetxènia. Ressa, nascuda a Manila el 1963, cofundadora del mitjà digital Rappler, que ha posat el focus en les xarxes que escampen desinformació i en la guerra del president Duterte contra les drogues –pretext per a l’eliminació de 30.000 persones– que ha entrevistat sicaris contractats per la policia, ha patit deu ordres de detenció els dos últims anys i ha estat condemnada a sis anys de presó per “difamació cibernètica”. Un premi més que merescut, tant un com l’altre representen els 1.500 professionals assassinats des del 1992 i tots els que han estat i són empresonats, torturats, desapareguts per haver denunciat els abusos de poder arreu del món. Sense periodisme crític i independent, sense informació veraç, no hi pot haver pau ni democràcia.