El voraviu
Puigdemont fot, i molt
L’episodi alguerès fa entendre que un dia d’aquests els caurà el cel a sobre
La política té molt de sobreviure mentre confons desitjos i realitat, fins que arriba un dia que de tant viure en la inòpia et fots tots els plats pel cap. És aquell dia que cau el cel i, ja se sap, així ho deia l’àvia Neus, que si cau el cel tots som a sota. L’episodi alguerès de Puigdemont ha fet entendre a més d’un que això va de debò i que un dia d’aquests (la data és el que menys importa) els caurà el cel a sobre, que no hi ha manera de posar-se a recer i que només es podran agermanar amb el TC de Polònia i esperar la solidaritat d’Hongria. Puigdemont fot, i molt, i per això les corredisses. Corre el rei i corre el papa i, com en l’escatològica paròdia popular, de córrer ningú se n’escapa. Divendres. Ateneu. Rodríguez Zapatero demana a la justícia espanyola que reflexioni pel cas de Puigdemont. Divendres. CatRàdio. Bolaños diu que la situació processal de Puigdemont no pot afectar 7 milions de catalans ni 46 milions d’espanyols. Divendres. Europa Press. La Fundación Villacisneros premia Llarena per la seva defensa de l’estat de dret davant l’assetjament independentista. Dissabte. Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt. Vilagrà assegura que el govern treballa per posar fi a l’exili de Puigdemont. I així anar fent, i així anar fent... El tret de sortida de l’advocat Xavier Melero, dilluns. “La justícia no pot ser la riota dels tradicionals enemics d’Espanya ni les nostres institucions acabar menystingudes i amb menys prestigi que el sastre d’un espantaocells.” Bufa!
