A la tres
Com el torró
“L’estampa del dinar de Nadal per a l’actual monarca deu ser per estampar
Ara fa uns dies s’ha sabut que la fiscalia ha afinat les coses perquè l’emèrit torni abans de Nadal. Com aquell anunci de torró que emeten cada any en què el fill pròdig torna a casa per celebrar les festes. La diferència entre la realitat i la família que espera el noi és que, aquí, ningú té cap ganes que torni. Per no tenir-ne ganes, no en deuen tenir ni els seus, de familiars. I és que l’estampa del dinar de Nadal per a l’actual monarca deu ser per estampar: un pare que exoneren per la seva condició (no perquè no hagi comès el delicte), una mare cornuda que ni es parla amb el pare, una dona que no se suporta amb les germanes, un cunyat empresonat per haver robat, una germana exiliada a Suïssa i un nebot proper a la ultradreta com a bon fill de la classe alta madrilenya i que es dispara al peu. Això, per a un monarca, no deu ser fàcil de pair, sobretot si s’aferra a la institució per no perdre l’estatus (encara que signifiqui fer un discurs com el del 3 d’octubre del 2017).
Però, és clar, després et trobes l’altra cara de la moneda de la justícia espanyola. La de l’obsessió personal d’un jutge que està disposat que el seu país faci un ridícul estrepitós en el dret internacional només per portar a la presó algú que l’ha esquivat. Les diferències entre el cas de l’emèrit i el cas de Carles Puigdemont i la resta d’exiliats no tenen res a veure però tenen un gran punt en comú: com l’obstinació per construir un relat a favor o en contra pot triomfar en aquest país de fireta del qual estan orgullosos. Mentre que amb l’exrei estan disposats a perdonar-ho tot en pro de la unitat de l’Estat, amb els polítics catalans estan disposats a fer-ho tot justament perquè aquesta unitat imaginària no es trenqui. Sort que el que ha cobrat comissions il·legals i s’ha posat per damunt del bé i del mal és qui els agrada. Perquè, de fet, els catalans “fugits”, com els agrada anomenar-los, el crim que van cometre va ser posar unes urnes. No pateixin, que ells d’urnes pel futur de la monarquia no en posaran pas. Estan massa bé.
