La foguera

Noticia u. El premi Nobel de la pau s’ha concedit a dos periodistes, Maria Ressa i Dmitri Muràtov, pels esforços en la salvaguarda de la llibertat d’expressió, condició indispensable per a una democràcia forta i una pau duradora. Notícia dos. El canceller austríac, Sebastian Kurtz, dimiteix per les acusacions de suborn a la premsa. Hi ha tres dies de diferència entre una informació i l’altra amb els periodistes com a notícia. Dos titulars i unes reflexions sobre l’ofici d’informar. Premiar periodistes que es juguen la vida per fer la seva feina està molt bé i és d’agrair. Són uns professionals que creuen en el valor de la informació veraç i contrastada com a ingredient per formar opinió i criteri al ciutadà que ajudi a fer societats més robustes i justes, menys corruptes. Però no hem d’oblidar que la funció de l’anomenat quart poder és criticar els poders tradicionals. La feina dels mitjans no ha de ser la d’un òrgan al servei del públic sinó un instrument de formació del públic. I és molt important una autocrítica constant de l’ofici per mirar de millorar-lo. Un capdavanter d’aquesta manera de fer era l’escriptor i semiòleg Umberto Eco. Il professore era partidari de mantenir una serena desconfiança davant de les notícies i dubtar de gairebé tot. I em ve al cap aquella frase que deia Guillem de Baskerville a El nom de la rosa “La insinuació eficaç és la que parla d’uns fets que no tenen valor en si mateixos i que no es poden desmentir perquè després es converteixen en fets veritables”. Coincideixo amb Eco que sostenia que, el periodista no té el deure de ser objectiu sinó d’oferir un testimoni fent explícit allò que pensa. Advertir al públic, oient, lector que allò que diu no és la veritat sinó la seva, la que ha esbrinat, i els convida a investigar, preguntar i qüestionar. Malgrat que Eco era conscient que, tal com passava en l’època medieval als monjos que deien les veritats, fàcilment podien acabar a la foguera.