Per anar avançant feina
Diumenge passat, l'asfalt encara no s'havia acabat de refredar després del pas de la marató masculina per la ciutat de Barcelona, que el consistori ja es va afanyar a subratllar l'èxit de l'organització dels Europeus d'atletisme. Les cent cinquanta mil persones animant els corredors van ser impressionants, és cert. Igual que les xifres d'assistència a l'estadi Lluís Companys. La qüestió no és aquesta. Els barcelonins responen sempre als reptes de la ciutat. És indubtable la bona imatge que deixa Barcelona després d'esdeveniments com aquest. Sempre és així.
Els barcelonins no fallen, no fallem: la ciutat, totalment lliurada a l'atletisme.
Pere Alcober, delegat d'Esports afirmava, eufòric, que s'havia posat la capacitat organitzativa de Barcelona en una tensió que “des de fa molt temps no tenia”. Doncs bé, ja que parla d'organització, aquesta tibantor va fer figa en una qüestió secundària, però important com és ara el trasbals ocasionat al trànsit. Deu ser una derivació d'aquesta relació amor-odi que l'Ajuntament manté pels automòbils. Com sempre, es va avisar, però poquet. I els barcelonins que diumenge passat en comptes d'animar els maratonians van voler anar-se'n a la platja i no fer de figurants, no podien ser sinó uns traïdors. I van ser castigats. Altrament, no s'entén que els anuncis a peu de carrer fossin pocs i inútils. A veure, normalment, sempre és així. Si la policia municipal ha de tallar un carrer per la causa que sigui, mai s'anuncia amb prou anticipació per tal de poder maniobrar i canviar d'itinerari. Amb sort, es col·loca un cartell al xamfrà anterior (te'l trobes de cop) i avall. Però teníem confiança que, amb un esdeveniment com els Europeus d'atletisme, la cosa seria diferent. Doncs no. Diumenge passat, dia de marató, però també d'entrada i sortida de vehicles pel començament de les vacances, els automobilistes i, sobretot, els turistes quedaven astorats. Simplement, es trobaven els carrers tallats. Cap indicador, abans. En un lloc civilitzat hi hauria panells mòbils previs avisant l'automobilista. Aquí, no.
No pot ser que una ciutat com Barcelona tingui aquests contrastos: un mateix esdeveniment amb dues puntes tan positives i tan negatives d'organització. És evident que l'èxit organitzatiu va ser molt més gran que el detall negatiu que hem comentat. Però l'èxit ho abasta tot, els fets petits i els grans.
A Barcelona, la senyalització fixa per als automobilistes és
deficient. La mòbil, la que t'ha d'ajudar en actes esportius
com el de la setmana passada
(o a transitar enmig del miler d'obres públiques en curs), la que denota respecte de l'Ajuntament pel seu ciutadà, encara és pitjor. Senyor Trias, si us plau, prengui'n nota.
