L’erupció de La Palma

Quan fa poc més de tres setmanes de l’erupció del volcà Cumbre Vieja a l’illa de La Palma, a les Canàries, el balanç dels danys produïts per les múltiples colades de lava és monumental i representa una gran tragèdia humana i econòmica per als milers de persones afectades. Cal tenir ben present que no només s’han destruït habitatges, sinó també nombrosos magatzems i naus industrials, així com plantacions de plàtans, un producte bàsic en l’economia de l’illa. L’erupció també ha afectat el turisme, un altre dels pilars de La Palma.

Els vulcanòlegs coincideixen a dir que som davant d’una erupció amb les característiques de les últimes conegudes a les Canàries –a La Palma mateix el 1949 i el 1971–, però que ara les conseqüències han estat molt pitjors perquè l’illa està molt més poblada, amb un urbanisme descontrolat des de fa anys i amb la dificultat afegida que, degut al vulcanisme persistent a tota la part sud, era molt difícil de definir on es podia construir o no. En tot cas, l’erupció també ha posat en relleu que molts canaris potser no eren prou conscients de la idiosincràsia volcànica de les diferents illes, la qual cosa els feia obviar els futurs riscos a ells, però també a les autoritats. L’erupció del Cumbre Vieja hauria de servir per posar aquesta problemàtica en primer pla, de cara, per exemple, a definir les noves infraestructures que, necessàriament, s’hauran de fer a La Palma.

Sobre el futur, és molt important que tant el govern espanyol com el canari aportin tot el suport humà i, sobretot, econòmic, als damnificats. L’executiu de Pedro Sánchez ha anunciat ja diferents mesures, però, ja es veu que són del tot insuficients per cobrir les pèrdues immobiliàries i agrícoles. És important, per exemple, que no es repeteixi el que va passar quan hi va haver el terratrèmol de Llorca, a Múrcia. Passats més de deu anys, encara no s’han cobrat algunes de les ajudes.