A la tres
Ànims, Pedro!
Pobre Pedro Sánchez. Ahir se’n va anar a la desfilada militar –susordenes!– de la Hispanidaz, a Madrid, i en comptes de ser ovacionat, va i el xiulen i l’escridassen. Diuen les cròniques dels que hi eren que l’escridassada es va sentir de molt lluny, tot i la gran distància que separava el públic de les tribunes presidencials. A Sánchez li van dir de tot, però els crits que més se sentien eren els de fuera, fuera! i Sánchez misión!, que va haver de sentir tant a l’arribada com a la sortida de la desfilada de La Legión i de la seva cabra, que es veu que li han posat de nom Puzzle, que ja em perdonaran. Algunes cròniques no eren tan amables, i afegeixen que a Sánchez li van cridar Okupa!, Paleto!, Chorizo! i Hijo de...!, tot amb exclamacions. No deixa de ser curiós, en canvi, que la rebuda als reis –al rei actual, que el seu pare es veu que no hi va poder ser per un imprevist que el manté retingut a Abu Dhabi– fos inversament proporcional. Al rei del 3-O el van rebre amb aplaudiments, vivas! i no sé quantes coses més. Pobre Pedro! Tant que s’esforça a tenir contenta la monarquia, tant que s’esforça a pactar la tornada del rei emèrit, tant que s’esforça a fer que al Congrés dels Diputats no prosperi cap comissió d’investigació del rei Joan Carles, i va i li paguen amb una xiulada i crits de Fuera!, Fuera! Deia ahir al matí Sánchez, en una piulada, que Espanya és “un país acollidor, obert, divers”. Ja ho veus, Pedro, com d’acollidor, obert i divers és. Fins i tot tu, ets un okupa al teu país. La dreta –la del rei, la de Casado, la de la també ahir aplaudida Díaz Ayuso– us considera uns okupes, una mena d’interins a La Moncloa. Ja hi podeu anar posant rojigualdas, desfilades i paracaigudistes, que aquesta és l’Espanya que teniu. El govern que parla de taules de diàleg i acords –he dit que en parla, no que ho practiqui– rep les xiulades. La monarquia –cal que us les expliqui, les magarrufes de la monarquia?– rep els aplaudiments. Ànims, Pedro. Això ja li va passar a Zapatero. És l’Espanya que teniu. T’estranya, que alguns en vulguin marxar?