De reüll
Art als instituts
El programa ‘En residència’ dissol els rols de prescriptor i de receptor
Molts ciutadans no tenen en compte els museus en la seva agenda cultural. Els motius són diversos, però un de clau és que persisteix la idea que als museus s’hi ha d’anar amb una actitud reverencial i submisa. Els canvis no es produeixen mai d’avui a demà, però hi ha qui es preocupa d’anar fent passos que van introduint petites fissures a maneres de pensar monolítiques enquistades. Hauríem de celebrar cada dia que existeixi el programa En residència, que van posar en marxa fa tretze anys l’Icub i el Consorci d’Educació per implicar els estudiants dels instituts públics de Barcelona en processos de creació contemporània. Processos d’investigació oberts i compartits que dissolen els rols de prescriptor i de receptor. El rol del que té un suposat talent per fer alguna cosa i el rol del que la consumeix obedientment. Aquest curs l’aventura la duran a terme 450 adolescents i 45 docents de 26 centres d’educació secundària amb 30 artistes i diversos equips de mediació, com l’associació A Bao A Qu, que des dels orígens d’aquesta pionera iniciativa pedagògica està fent una gran feina que cal reconèixer més. Quan es tanqui la tretzena edició d’En residència hauran estat ja 3.000 els joves participants. Les bones polítiques culturals donen fruits a llarg termini. Cal creure-hi.